Et vaig voler entendre. Fins i tot vaig intentar ser com tu imitant el què feies, el què deies i com vesties. I vaig seguir-te durant molt de temps fins que un dia vam ser iguals amb barret, plomes i vestits lluents; però no vaig poder veure més enllà de la teva màscara.
10 comentaris:
Bon relat!
Boníssim!
M'agrada, aquest més enllà de la màscara.....?
Ets bo, eh?
Gràcies! :)
Ja ho he trobat, no duies el mateix anell. Fixa-t’hi, però crec que per entendre'l és millor no se com ell. Bon relat.
Fins aviat.
Tens raó! No es pot ser completament igual!
Ens quedem emmirallats en el què ens ensenyen a la tele, a les revistes, i renunciem a nosaltres mateixos per intentar assemblar-nos a una imatge que alguns volen que siguem.
Contundent! M'ha agradat, mai ens podem posar del tot a la pell d'una persona, si no som aquesta persona!
Vaja, quina contundència en tan poques paraules!
d.
Amb una brevetat punyent vas al moll de l'os! Molt bo!
Publica un comentari a l'entrada