Podria donar-te mil raons perquè encara fumo però només te'n puc donar una perquè no ho he deixat. Quan em veus fumant, sí tu, tu que em llegeixes, em sento culpable, brut i m'agradaria amagar-me on fós perquè no em vegis. Fumar és una malaltia. Una malaltia que, en petites dosis, et porta perillosament a un final fatal. I cada vegada que em dius que ho deixi, ni que sigui per pur egoisme ja que no t'agrada el fum, et respondria que és el què intento cada dia i et donaria les gràcies una vegada i una altra per intentar-me ajudar.
(no deixo d'escriure, però no publico els contes...)
3 comentaris:
Els contes són força interessants, ja que no en publica més de moment haurè d'utilitzar la retrospectiva que oferix l'arxiu del blog.
Amb aixó de fumar... cadascú...
m'ha fet gràcia la paraula de comprovació: happrop (proper?)
Gràcies!
Bona la paraula de comprovació!
ànimus!
Publica un comentari a l'entrada