Avui ha sigut un diumenge complet. M'he llevat d'hora i, com tothom es pot imaginar, he anat a fer una volta amb bicicleta. De les millors. Sis ocells, dels quals cinc eren pardals i un era un gaig, i dues serps. M'ha sabut greu no trobar cap cabirol, ni tan sols un senglar, però les bèsties grans les treuen de seguida. Aquesta lluita desigual, estem condemnats a guanyar-la. De vegades penso que, pedalant per aquestes carreteres perdudes, algun cotxe em prendrà per un animal i entraré al registre, com un número més.
Al migdia, he dinat amb la família. Com sempre, caos, soroll, alegria i bon menjar.
Al vespre he anat a concert. No l'he anat a escoltar. De fet, hi he cantat. El públic, format per familiars i amics, ha estat a l'altura i ha aplaudit malgrat la qualitat amateur que caracteritza el cor. Entre el públic, just al meu davant, hi havia una noia que és la protagonista d'un conte que vaig escriure l'any passat. Ella, per sort, no ho sap i puc posar la mà al foc que desconeix l'existència d'aquest bloc. Podria mentir i dir que, mentre repassava tot el públic i l'he vist, he continuat indiferent. Les nostres mirades s'han creuat. He apartat els ulls de seguida, potser massa de pressa. En acabar el concert, quan sortia a la plaça, ella estava a la porta, mirant-me. No he sigut prou valent per saludar-la.
Fent honor a la meva reputació, he anat cap a casa en lloc d'anar al sopar per celebrar el final de curs amb tot el cor. A l'entrada de casa m'he trobat una parella que ha fet el gest de córrer perquè els aguantés la porta. M'he esperat pensant que quan arribessin continuarien caminant i el meu gest hauria estat absurd, fruit d'una percepció equivocada. M'han donat les gràcies amb un somriure de familiaritat que jo els he tornat per cortesia. A mi, m'han semblat del tot desconeguts.
I ara, just abans d'anar a dormir, he fet una entrada al bloc. Aquesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada