Ritme de tardor

Escrit per Peix - dimarts, 20 de desembre de 2016
La meva aportació a Relats Conjunts:



Ei! On ets? No et veig! Em sents? Em sents? Com? Més fort, no et sento! Com? No t'entenc! Em veus? Jo no, no sé on ets. Ei! Queda't quiet, que et busco! Et veig, et veig, sóc aquí! Uf, pensava ja t'havia perdut. Vinc, no et moguis. Estàs bé? Sí, i tu? També, anem. No ens tornem a separar. No. Anem en compte.

Calla, has sentit aquest soroll? Quin? Calla calla, mira allà, al final, entre les branques. No veig res. A baix a la dreta. Ostres, és immens! Xxxxt, no et moguis, que no ens senti. Tinc por, què fem? No diguis res i quiets. Tinc por, ens veurà. He de marxar. No et moguis. No! Merda! No! Corre! Cap aquí, segueix-me, ràpid! Ens atrapa! No miris enrere i corre!

Ei! On ets? No et veig! Em sents? Em sents? Em veus? On ets?
 

5 comentaris.

  1. JP Merch - 20 de desembre de 2016 a les 22:03
    Vinga, va! Enceneu els llums d'una vegada, que ací no hi ha qui s'aclarisca.
  2. XeXu - 21 de desembre de 2016 a les 8:59
    Ja és això, aquest garbuix cromàtic porta al desconcert total, a situació caòtica.
  3. Lluís Martí - 23 de desembre de 2016 a les 14:56
    M'he estressat llegint el relat. Igual que si miro el quadre més de vint segons seguits. Si és el que pretenies, 10 punts! ;)
  4. Rafel - 28 de desembre de 2016 a les 12:46
    Això recorda una cacera nocturna de gamusinos.
  5. montse - 28 de desembre de 2016 a les 17:41
    Pobrissons, és nota que són passerells.

Alguna cosa a comentar?