Sumem-hi u

Category: Escrit per Peix - dimarts, 29 de maig de 2012


Què en puc valorar?

Un gran any, amb molta gent i molta de nova, noves vivències, viatges, concerts, música, menys llibres ho sento i no tornarà a passar, un cinturó un pèl ajustat perquè no dir-ho, molta aigua i algú molt fantàstic tan a prop....

Genial!

Està clar, hi ha moltes més coses ;)

N'ha fallat una d'important però, i aquesta vegada no fallarà!

Continua llegint...

 

La curiosa marioneta

Escrit per Peix - dimarts, 22 de maig de 2012

La curiosa marioneta es movia no sap com. Estava lligada pel cap, per les mans i pels peus i els fils que la tenien presonera l'estiraven per tot arreu.


La curiosa marioneta caminava no sap com. Una passa darrere una altre la portaven per un camí molt curt que havia de fer i desfer massa sovint.

La curiosa marioneta ballava no sap com. Li marcaven uns passos de "tango", "bolero" o "cha-cha-chá" i de tantes voltes es marejava constantment.

La curiosa marioneta saltava no sap com. Els fils que l'estiraven l'empenyien ben amunt fins que els peus deixaven de tocar el terra per deixar-la caure just després.

La curiosa marioneta no sap com de cop i volta es va adonar de la situació i tenint el coneixement que les marionetes sense un titellaire no tenen vida va deixar-se endur per passes, balls i salts mentre de lluny veia un públic que reia i aplaudia sense parar.

Continua llegint...

 

La cova

Escrit per Peix - dilluns, 21 de maig de 2012

Em vaig trobar de cop dins d'una cova completament fosca i immensa i per molt que busqués no trobava cap escletxa de llum que m'indiqués una sortida. Al principi fent passes lentes intentava trobar alguna paret per tenir una referència. Movia els braços d'una banda a l'altra i caminava en cercles cada cop més grans amb por de que el terra tingués un forat i caigués. Però ni el terra tenia forats ni trobava una paret on agafar-me. Em sentia cada vegada més petit dins d'una cova que s'anava fent cada vegada més gran. Ja no sabia si caminava fent cercles o tenia un pas erràtic dins de la immensitat de la foscor. Tenia por i cada vegada em sentia més cansat. La humitat de la cova era considerable i cada vegada sentia més fred dins del meu cos. De tant en tant cridava per si algú em responia, però ni tan sols l'eco em feia cas. En un moment donat vaig decidir començar a caminar recte o almenys no intentar caminar fent cercles. Jo caminava i caminava i el fred era insuportable i els meus crits no arribaven enlloc. Tenia por i sovint mirava enrere encara que sabia que no veuria res. I quan mirava enrere agafava més por i llavors accelerava el pas fins que el meu caminar era tan ràpid que vaig decidir començar a córrer. Ja m'era igual que al terra hi hagués un forat, jo volia que s'acabés tot. Corria desesperadament sense saber on anava, i cridava, i els pulmons em feien mal i les cames anaven sense control cap a una direcció desconeguda. El fred, gràcies a tan córrer m'havia passat i començava a suar. Aquest fet em va fer oblidar mica en mica la por i amb unes esperances cada cop més minses de topar-me amb alguna cosa o de veure una petita entrada de llum, vaig interessar-me per visualitzar mentalment com estava corrent. Aixecava molt les cames i movia massa els braços. Segurament si seguia així em cansaria de seguida i fent una respiració rítmica vaig imaginar-me que em trobava en una marató i sentint-me com un atleta anava avançant sense veure cap on anava. Al cap d'una estona La por havia desaparegut per complet i per no cansar-me més del què estava no provava de fer cap mena de crit. Sentia el meu cor bategar amb força i les meves respiracions fortes i amb vitalitat. Gràcies a la mica de fred que feia no suava més del necessari i fins i tot era agradable. Vaig córrer molta estona. La foscor absoluta m'havia va fet perdre completament la noció del temps.

Continua llegint...

 

La font

Escrit per Peix - dijous, 17 de maig de 2012

Un dia el doll va començar a minvar lentament fins a convertir-se en un rajolí petit i d'aquella abundant sortida d'aigua només en van quedar unes molses que creixien per la poca humitat que encara quedava.

I mica en mica tothom se'n va anar oblidant, i amb el temps ja ningú pensà mai més en la petita font.

Continua llegint...

 

Recepció

Escrit per Peix - divendres, 4 de maig de 2012

Dames i cavallers,
Benvinguts de nou al nostre sistema de la igualtat i la seguretat.

Donem si us plau un calorós aplaudiment a l'actuació de les forces de l'ordre.

Continua llegint...