El gran engany, versió no em llegiré el llibre malgrat ara en faig propaganda

Aquesta és una entrada temporal per detectar tema del bloc.

Mentida!

Posar una entrada així queda molt interessant, útil i crea expectatives per mirar com és el bloc. I sí, continua amb tants i tants colors que es barregen sense parar que provoquen la sensació d'un fons completament blanc. Però no és així, colors vermells, colors verds, tots els colors...

Mentida una altra vegada!

Ara sí, la veritat és que tenia ganes de fer perdre el temps a algú com ara tu.

Tampoc és veritat malgrat ara que està escrit m'agrada.

De vegades les persones mentim per arreglar una mentida. N'és el cas flagrant que ara us donaré com a exemple:
Un dia havia d'entregar un treball el qual m'hi jugava l'assignatura. No el vaig fer perquè estava malalt. Mentida. I quan tocava entregar-lo, per arreglar la situació, vaig dir que realment jo no m'havia posat malalt però que vaig haver de cuidar la tieta que s'havia trencat el maluc i els seus fills, els meus cosins, no la podien cuidar perquè li havien anat a comprar menjar per a tota la setmana. El professor em va comentar que no es creia res i que no tenia sentit  que li justifiqués la no entrega del treball perquè hauria suspès igualment. Jo vaig afegir que quan la tieta es va trencar el maluc em va semblar tenir unes dècimes de febre però no n'estava segur i que potser no la vaig cuidar, però la vaig anar a veure a l'hospital i resultà ser que els seus fills en aquell moment no hi eren, i li vaig dir hola. I el professor va replicar que ell havia vist la meva tieta aquesta mateixa nit i que pels seus moviments de maluc no semblava gaire afectada. I jo, perspicaç, li vaig dir: no, l'altra tieta... I el professor, fill, tu no tens cap altra tieta. -Però papa -vaig dir-, no hi ha dret, els altres companys poden mentir i tu t'ho creus; a més a més tu com saps que la tieta fa moviments de maluc? Li diré a la mama. -Fill! -va cridar el pare ruboritzat- No ho facis això, que si vaig anar a cuidar la tieta ahir al vespre va ser perquè tenia un fort dolor d'estómac, que ja us ho vaig dir.

Paro aquí perquè la història també és mentida, a part d'estúpida i amb un gir inesperat totalment fora de lloc.

Em té intrigat no saber si la tieta era germana del pare o de la mare. I quina era l'assignatura que impartia el professor? Què va menjar el nostre protagonista aquell dia per esmorzar? Perquè estic llegint això?

La veritat absoluta sobre aquest post és: 

Em feia il·lusió escriure "Aquesta és una entrada temporal per detectar tema del bloc.".

Veritat! 

I per acabar, per celebrar que la veritat ha aflorat, cantem la cançó del Peix peixet en el fons de l'estany!

Hi ha un peixet en el fons de l'estany,
vinga fer bombolles, vinga fer bombolles.
Hi ha un peixet en el fons de l'estany,
vinga fer bombolles i les va tirant.


Peix, peixet, les bombolles com són?
Grogues i verdes, grogues i verdes.
Peix, peixet, les bombolles com són?
Grogues i verdes i de tots colors.

Sempre he pensat que la cançó fa més pena que qualsevol entrada al bloc.

Mentida!