Són les tres de la tarda i la boira ja és un record vague de matinada, el fred intens forma part d'un passat que no recordo, les estrelles no brillen en un cel blau tacat de núvols i il·luminat per un sol radiant, i els petits ocells amb el seu vol erràtic es dirigeixen cap a un destí incert.
Aixeco el cap, respiro lentament, faig dues voltes com una baldufa, crido ben fort a una iaia indefensa - "BUUU!" - i marxo a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada