Temps

I — De les males persones que conec, jo en soc una d'elles. La meva reacció és separar-me d'elles i allunyar-me'n, però, què he de fer amb mi?

II — La por de les muntanyes, cavant a les entranyes, on res canvia, i a la llum, la font de la vellesa.

III — Viure lluny del cel, de la seva visió, entre parets aïllades, decorades amb el no-res. Just a l'altra banda, la llum de les estrelles, després de tant i tant de temps, el no-res. Sempre el no-res.

IIII — Estic fent una calculadora romana. Una aplicació per fer càlculs, per a qui no conegui el sistema decimal actual. Tot i que no fa falta dir-ho, la calculadora no coneix cap altre sistema de numeració que el romà. 

IIIII — He tornat a llegir Momo, massa anys després. Mentre el llegia, no deixava de preguntar-me si era un conte per a nens o una distopia feta realitat. He sentit el terror en veure'm reflectit en aquells adults que havia jurat no convertir-me. Aviat farà vint anys del dia que els homes grisos em van visitar i jo, ignorant-me i traint-me, vaig acceptar les seves condicions. 

Nota final — El primer és el moviment físic. Allunyar-se, perdre els altres i perdre’s. El segon és la fondària, el temps propi que cava, que condueix a la vellesa i, a la llum, a la fi. El tercer és la distància entre nosaltres i el món, la llum que viatja i arriba tard, quan ja no hi som. El quart és una burla. Hem perfeccionat els instruments per mesurar el temps, però no per viure’l. El cinquè i últim és un intent de disculpa a un nen traït, que es va allunyar de mi fa molt de temps.