I
Tinc una amiga que sota dels ulls se li han format unes petites arrugues que fan pensar en un Tità que recobra la forma humana. Un dia la vaig saludar com faria un soldat, però em va mirar amb cara de no entendre res i em va retornar la salutació amb un somriure de compromís. Suposar que aquelles arrugues delataven una coneixedora de Shingeki no Kyojin era, ho reconec, una expectativa excessiva.
II
M'agradaria que aquesta broma instal·lada al meu voltant s'alcés i em deixés en pau, almenys durant un temps. Em té cec i això m'espanta. Potser ha arribat el dia que accepti la comèdia i sigui jo qui escampi la broma d'una vegada.
III (fragment)
Aquell matí vaig fer enfadar el vell Joan, encara no sé per què. Vaig fugir corrents per evitar la seva ira. Vaig travessar el canyissar i en lloc d'anar fins al campament vaig continuar riu amunt fins que el cansament em va diu prou. Vaig aturar-me en un indret que tenia certa màgia. El sol s'escolava entre les fulles i il·luminava una petita clariana partida pel riu que amb un xipolleig constant cridava als animalons que havia espantat amb la meva presència. Amb el temps es van acostumar a mi i van tornar a ocupar el seu lloc a l'escena. Primer van ser els insectes, que es van atrevir a planejar sobre l'aigua. Després, una merla va baixar d'una branca per picotejar entre les pedres humides.
Vaig quedar-me immòbil esperant que l'entorn tornés al seu estat natural. Quan un esquirol va passar pel meu costat com si ignorés la meva presència, vaig gosar posar la mà dins del riu deixant que l'aigua fresca llisqués entre els meus dits. Gairebé podia imaginar que havia arribat en un racó desconegut pels humans. M'havia assegut sobre un barril de plàstic mig soterrat entre terra i plantes i l'olor d'algun abocador desconegut impregnava l'aire.
8 comentaris:
Hola.
I
L'amiga s'ha de comprar crema amb retinol i fer servir SPF quan surt al sol.
Shingeki no Kyojin és un manga / anime superconegut, però siguem realistes, no deixa de ser un anime, per tan desconegut per la majoria d'habitants d'aquest país.
Has de corre molt lluny per tal trobar un indret que no tingui rastres humans, el planeta està totalment colonitzat.
Hola.
II
Si vols que una broma no et deixi cec compra't ulleres de sol.
Preferentment de les negres ^^
Hola.
III
Recordo que els peixos no tenien mans, per tant és impossible ficar-les a l'aigua del riu...
Sigues sincer: de qui era la mà que vas ficar a l'aigua?!
Hola.
I. A l'amiga li he regalat un pot de crema solar que em van recomanar a la farmàcia. És per la cara, em van dir. Jo vaig dir que cap problema, que si fos per mans era més complicat, ja que una la tenia al riu. No em van preguntar per l'altra (i III).
II. A mi les ulleres de sol no m'agraden gens. Només les porto per fer esport, per seguretat. Sempre he pensat que qui en porta de manera habitual i no per temes mèdics alguna cosa amaguen. La mirada sempre ha d'estar visible (pels cecs no sé com va la cosa).
La majoria d'habitants d'aquest país no en tenen ni idea (L'"en" es refereix a tot en general). Un dia entre Girona i Olot vaig veure una senyora que anava acompanyada de la seva filla i algunes amigues seves. Tenia una ampolla a la mà i la va tirar al mig del camí com si res. Vaig enfadar-me i em vaig parar per esbroncar-la. Vaig obligar-la a recollir l'ampolla i les vaig acompanyar fins que vam arribar a una paperera on va llençar-la. Encara estic molest per aquella falta de respecte.
A veure, vas molest per les ampolles que la gent llença pel camí com si res i a canvi deixes mans d'humans al riu... Sembla que tothom va ficant-se amb les faltes dels altres sense observar les seves, fins i tot els peixos! L'antropomorfisme global fa nausea, jo m'he comprat un llibre de Ed Yong per intentar escapar-ne.
Mateu 7:3-5
al-Adab al-Mufrad 592
Publica un comentari a l'entrada