Quan dalt de la bicicleta de tant en tant vinc cap al teu poble, espero trobar-te per casualitat. L'últim cop que et vaig veure, a finals d'agost, anaves carretera avall caminant direcció als salts d'aigua, aleshores ben secs, però amb obaga i frescos durant la major part de l'any. Et vaig saludar i em vas somriure. No em vas reconèixer, era un ciclista més en aquella carretera perduda que només coneixem els veïns de la zona. Avui, amb la partitura a la mà, sabia que et trobaria i sabia que em buscaries. Quan ens hem creuat amb la mirada, el meu cor ha fet un salt.
Vaig somiar, fa dies, que arribàvem junts al concert amb el temps just per col·locar-nos de pressa darrere l'escenari, tu amb l'orquestra i jo dalt amb el cor. El somni era ben curt, entràvem corrents agafats de la mà, tu al meu davant tibant-me i sortejant el públic que esperava per entrar a l'auditori. En arribar dins dels camerinos ens deixàvem anar, et giraves i els dos fèiem una gran riallada.
Quan dalt de la bicicleta vingui cap al teu poble, desitjaré tornar-te a veure i saludar-te, esperant que em somriguis, ignorant que soc aquella persona que busques enmig d'un mar de música.
6 comentaris:
Una trobada poètica i musical que mereix fer-se realitat...
Bona diada de Santa Cecília ! ( amb un dia de retard...) ;)
Ningú somriu als ciclistes, a tothom li cauen malament, fan nosa.
Doncs al meu poble segur no vas venir que jo fliparía veient un peix muntat en una bici i ho recordaría per a sempre més - o fins a ser capaç de fer un dibux de tal curiosa aparició. Per la meva part vaig somniar que estava explicant la relació que vaig tenir amb el meu millor amic en xinès i a la gent li costava creure, potser perquè eren xinesos i ells es deuen relacionar d'una manera molt diferent.
Moltes gràcies, Artur! Igualment! (tot i la setmana de retard...). Per cert, el maleït google em moderava els teus comentaris. No seràs pas un robot?
L'altre dia vaig comentar que cada any calia matar almenys un ciclista perquè no es confiïn massa. Els riures de la gent del voltant, tots més o menys ciclistes, van ser de compromís i de seguida van canviar de tema.
Somies coses molt estranyes. Els xinesos no t'entenien perquè tothom sap que ells parlen català a casa seva, però quan són a fora el carrer fan sons exòtics i inventats per fer veure que tenen un idioma molt especial.
Publica un comentari a l'entrada