divendres, 5 de juliol del 2024

Una cara nova

A mi sempre m'ha agradat veure cares noves. Des de la seva bellesa fins a les petites imperfeccions que puguin tenir. És imperfecte una dent inconformista que decideix apartar-se trencant la formació? És imperfecte l'arruga que apareix sota dels ulls quan surt el somriure? És imperfecte la petita asimetria que mou la cara cap a la dreta i que a simple vista no es veu, però que a un mateix li sembla estranya, acostumat a veure-la sempre a través del mirall?

Arribo amb temps i s'acosta una noia que no havia vist mai. Porta un vestit estiuenc de color vermell amb tons blaus i verds clars que formen figures com ones d'un mar esverat. Em saluda com si ens coneguéssim de tota la vida. Copsa de seguida com l'observo, com s'observa una cara nova. Té uns ulls que captiven, amb una mirada segura i serena, d'un color blau intens. El seu nas és menut i rodó, i els llavis, fins i bonics, es mouen amb fermesa quan parla. Els seus cabells negres, no massa llargs i ondulats, li cauen lleugers sobre les orelles. M'agrada veure aquesta cara nova, però no soc capaç de veure-hi cap imperfecció, si és que n'hi ha, i jo també porto lentilles de vegades. 

Em diu que ja ens han presentat diverses vegades, que es diu Júlia, o un altre nom que no escriuré per preservar la seva intimitat. Em dona unes indicacions, però jo em despisto embadalit per la seva presència, perquè em coneix, perquè no la recordo. Li faig repetir. Són unes indicacions ben senzilles que em fan quedar com un babau. No em sento pas malament, al contrari, veure cares noves, una estona més, sempre m'ha agradat.

4 comentaris:

NoName ha dit...

Ja. Recordes també el moment quan la cara nova es parteix amb el ganivet de carn de la cuina del veí o què?

Pons ha dit...

Potser no pots veure les imperfeccions exteriors, però segur que en té t'interiors. Em refereixo a que potser té un pulmó més gran que l'altra o un intestí gros massa prim.

NoName ha dit...

Mira que el Pons t'aporta idees noves, ara només falta agafar les teves eines i comprovar què tal de perfecte o no és l'interior!

Peix ha dit...

Jo soc un peix pacífic. Ara bé, prendré nota de mirar millor l'interior, no sabia que un pulmó podia ser més gran que l'altre, com qui té una cama més llarga que l'altra. O quina vergonya tenir un intestí gros massa prim, això sí que pot ser motiu de burla!

Creative Commons License