I, II i III

I

Em pensava que escriure en llengua castellana seria complicat i no seria capaç d'expressar-me, però, sorprenentment, ha sigut tot el contrari. I com que d'aquesta experiència n'he quedat bastant satisfet, és possible que en un futur ho repeteixi.

 

II

Ahir no vaig ser feliç, vaig fallar a una persona que esperava molt més de mi. No va ser fet expressament, però ho intuïa i no vaig fer res per evitar-ho. Però si ho hagués evitat, m'hauria convertit en una mentida i jo volia ser genuí, o això creia. Aleshores em vaig preguntar, per què no vaig ser feliç si vaig ser jo mateix? La resposta és senzilla: perquè la percepció d'un mateix no és ni la meitat d'una persona; voler ser genuí és entendre també com et veu la resta, però no la resta qualsevol, sinó la resta que t'importa i que estimes, i actuar amb conseqüència.

Ara tinc l'oportunitat de fallar una nova persona que ni tan sols conec, que ni em coneix ni sap què pensar de mi.

III

Fa temps vaig escriure en un interludi que volia tenir una parella que es digués Mar i que viuríem en una caseta anomenada, en honor seu, Ca la Mar. I jo seria un Peix vivint amb la Mar dins de Ca la Mar.

Doncs no he canviat d'idea, sabent que aquesta condició, la d'anomenar la caseta, m'evoca a viure per sempre fora de l'aigua.

I tindríem una filla que es diria coral.

 Millor que vagi a dormir.