divendres, 24 de desembre del 2021

El bosc més frondós

El bosc més frondós s'embolcallava de tanta vida que era inimaginable que pogués desaparèixer. I així va ser. A centenars de quilòmetres, en una zona muntanyosa, una esquerda produïda pels canvis de temperatura a través dels anys es va obrir i va fer cedir un vessant d'una serralada. Va començar una esllavissada d'una dimensió indescriptible. Les roques es colpejaven, s'esmicolaven entre elles i mentre perdien alçada guanyaven temperatura. Una pedra, que al principi era tan gran com una muntanya, va topar amb una altra pedra que havia patit la mateixa sort i es va produir una guspira que va encendre una tija d'una mata seca. El petit foc va anar saltant de mata en mata i de mica en mica, amb l'ajuda del vent, va anar avançant direcció al bosc més frondós. Era lluny, un foc a la distància que moriria entre plantes seques. Va superar tots els paranys. Diverses vegades va estar a punt d'apagar-se, però a l'últim moment saltava una espurna sobre un branquilló o una fulla que de pressa s'encenia i revifava. Era un foc moribund que s'anava acostant a un bosc humit cobert de boira i pluges perpètues. Van passar setmanes i finalment el foc va tocar els peus del bosc més frondós. En aquell moment, després de molt de temps, la pluja havia fet una pausa. Amb penes i treballs el foc va encendre un tronc trencat d'un arbre i es va colar cap a les seves entranyes. L'arbre va anar agafant temperatura mentre es consumia per dins. Les plantes que l'envoltaven es van anar encenent, que alhora van encendre altres arbres i a poc a poc el foc va anar agafant força, una força imparable amb flames que superaven per dos o per tres l'alçada dels arbres més alts. El foc va calcinar tot el bosc més frondós i va escolar-se cap a les arrels més profundes tot fonent la terra al seu pas. I quan ja no va quedar cap més planta per cremar, el foc es va apagar, hauria pogut seguir, saltant a una mata seca, o a una fulla o a algun branquilló de més enllà, però no ho va fer. A on hi havia hagut el bosc més frondós només hi quedava cendra i roca endurida. Mai més hi va créixer res, ni hi va ploure ni hi va tornar a reposar la boira. Va esdevenir, des de llavors, el desert més erm.

2 comentaris:

NoName ha dit...

Si més no, és curiós com no va haver-hi cap espavilat que el declari urbanitzable i es posi a construir edificis a vendre amb preus increiblement _no_baixos_ ...

Peix ha dit...

És una sort que tot això passés lluny de la vida humana :D

Creative Commons License