diumenge, 28 de febrer de 2021

Límits

Per raons que no podria explicar sense caure en incoherències, històries sense sentit i mentides absurdes, he estat uns dies sense publicar res, deixant el text del polígon abandonat com a primera entrada visible del bloc de notes. Té una violència gratuïta que no pretén aportar res perquè era això el que volia escriure, violència gratuïta i desmesurada, sense censura, superant els límits morals. He de reconèixer que jo mateix, per respecte propi, vaig acabar posant-hi límits. Per tant, davant d'aquest fracàs, algun dia ho tornaré a intentar.

L'espècie humana, sola, és vulnerable als monstres externs, però en equip és poderosa i aconsegueix que els seus membres puguin tenir una seguretat francament alta. Un cop assolida aquesta seguretat ha d'intentar salvar-se d'ella mateixa, dels seus propis monstres. I per aconseguir-ho cal posar límits. Però, i a les idees?, i a la imaginació?, i a l'art? Per a mi és un gran error portar els límits de la nostra vulnerabilitat a les idees. És molt fàcil fer aquesta transferència. Algunes vegades la fa un mateix, d'altres la fa el grup i moltes vegades més, d'ençà que existeixen les societats, l'han fet els seus dirigents, ja sigui per  la via de la por, de les doctrines o les lleis.

6 comentaris:

NoName ha dit...

Només et diré una cosa:

dintre qualsevol humà hi ha una bèstia dormint - més gran, més petita, gegant o fastigosament salvatge.

Endevina quina és la gràcia d'això.

Peix ha dit...

El peix és una barracuda per al peix, frase atribuïda al famós filòsof Peix Hobbes. No el vaig conèixer, però diuen que va ser un peix que per tot el que havia de fer, demanava un contracte.

NoName ha dit...

M'imagino que tot al contrari, tu vas fent sense contracte i ben content.
Ja.
Se't nota.

Peix ha dit...

T'imagines que tenir una vida lligada a contractes per a tot? Ah, no, que ja és així.

NoName ha dit...

Anava a dir algo com "Home, ...", però acabo de recordar que ets Peix. LLavors què vols que et digui, a mi em sembla que la gran majoria té una vida amb contractes per a tot, n'hi ha que fins i tot per als nens tenen contractes. Només falta que entris a una botiga i et facin un contracte també per pagar en X mesos sense interessos l'història que fos. Fa por fins i tot pensar-hi!

Peix ha dit...

Els peixos procurem no tenir mai deutes ni contractes (menys el Peix Hobbes). Som éssers lliures que fem bastant el que ens dona la gana. En el cas de tenir contractes per als nens, no sé què és pitjor, si tenir contractes o nens.