diumenge, 18 d’octubre de 2020

El buit

Les paraules són sons sense valor i els crits i les súpliques no tenen destí. I jo també crido i suplico per la ràbia de no entendre, per viure sense llum ni foscor, on la importància de l'existència o de la mort han perdut qualsevol sentit. M'aferro al temps amb l'esperança que sigui l'únic mitjà per arribar a l'oblit. Tan sols quan somio no hi ha buit ni crits ni súpliques, les paraules tenen forma i el poder de fer-se entendre, omplen l'espai i donen valor a l'existència i transcendeixen a la mort. Però, en els somnis, jo no hi soc.

2 comentaris:

NoName ha dit...

En quin idioma somnies?

Peix ha dit...

Ni idea, suposo que en català per respecte als meus pares, crec

Aquesta nit he tingut un somni espectacular. Tenia molta set, tanta set que m'apartava de la gent i anava a beure aigua d'una ampolla. No té cap lògica apartar-se per beure aigua però el somni era així. I notava amb lucidesa com m'entrava l'aigua fresca per la boca. Era genial la sensació. Però, per més que begués, la set no em passava i jo bevia i bevia, sentint-me feliç mentre bevia però assedegat quan deixava de fer-ho. Al final m'he acabat despertant amb la boca molt seca, amb una set terrible i m'he hagut d'aixecar per anar a beure. I l'aigua no era fresca perquè no estava la nevera però m'ha passat la set i he tornat al llit a dormir.