Aquesta entrada és de farciment. No totes les entrades han de tenir un contingut amb sentit o alguna conclusió o el que sigui, aquesta només serveix per omplir el bloc de notes. Quin sentit té? Et preguntaràs amb criteri. Bona pregunta. Jo també me la faig. No podria ser que tu tinguessis criteri i jo no. O dic que també em faig la pregunta per no quedar malament? No ho saps, no ho pots saber. Potser estic mentint deliberadament per amagar aquesta flaquesa. Que dura que és la vida quan s'ha d'amagar alguna cosa. Jo, per exemple, no tinc criteri. Merda, ja ho he dit. Oblida-ho. Jo, per exemple, no amago res, però, i tu? Podria ser que ni t'hagis fet la pregunta "Quin sentit té?", i això voldria dir que no tens criteri. Però saps molt bé, o hauries de saber molt bé, que jo no tinc ni idea si en tens o no. Jo escric. Tu llegeixes. En moments temporals diferents, però mai abans que jo, que quedi clar. Després entraré en aquest tema. Com que no puc saber si tens criteri potser ho estàs amagant i ara dius que en tens. Amagues aquesta flaquesa i sempre has de viure intentant no ser descobert, mesurant els gests i les paraules, en una angoixa que corromp l'ànima i esgota el cos. Duríssim.
Com que dic que tinc honor, parlaré del tema que he promès. Suposo i, si tens criteri, asseguro, no m'enganyis, que t'has preguntat, per què mai abans que jo?, i que, a més a més, t'has resolt la pregunta però, com que em ve de gust, donaré la meva resposta, del tot innecessària perquè tu també la saps. Maleïda frase. La idea és que jo ho estic escrivint abans que ho llegeixis. I la culpa la té aquesta línia temporal que seguim les formes de vida complexes del món macroscòpic. Aquesta línia ens permet creure que les nostres decisions són genuïnes, lliures. Si algú pogués llegir aquest text, per exemple, el dia 16 d'abril de 2020, un dia abans que ho estigui escrivint, aleshores la meva llibertat seria una simple il·lusió. I la teva també. La nostra. Viuríem en un món definit i amb un final ja conegut. Llegir aquest text, no tindria sentit. Escriure aquest text no tindria sentit.
8 comentaris:
A la secta del Pons tots tenim criteri! Un dels criteris d'admissió a la secta és tenir criteri. La primera part del text de farciment és, doncs, irrelevant.
La veritat és que no m'he preguntat gaire perquè sé que allò del temps és una cosa relativa i pura convenció. Un lector dels estats units pot llegir aquest post el 16 d'abril del 2020. Jo també puc llegir el post el dia 16, o 15, o el que vulgui configurar en l'apartat de data del meu ordinador. I això no vol dir res.
La teva llibertat és una simple il·lusió. En realitat estàs confinat, pedalejant dins una habitació, entre quatre parets, sense drets de dir "prou! vull pedalejar al bosc". Segons com, fins i tot es podria donar el cas que dins d'uns anys el bosc deixi d'existir. Vivim en un món definit i amb un final ja conegut, ningú no sortirà d'aquesta vida viu. El sentit que un dona a sa vida és aleatori, una simple il·lusió que tard o d'hora s'acaba, sense que això aporti gaire als sentits de les vides dels altres.
El comentari també és de farciment ja que només diu l'obvi i veritats veritables. M'imagino que és a l'alçada del post ^^
https://www.aljazeera.com/programmes/insidestory/2020/04/impact-coronavirus-world-climate-200414185929278.html
I qui no et diu, que el Sr. Peix no és, si no un personatge d'un escriptor que en el seu temps lliure escriu posts en un blog, on descriu la vida d'un peix que alhora es escriptor d'un blog, que pensa que existeix en realitat, quan tots sabem que només es un personatge de blog ?....heheheh.... L'escriptor primer tindria un secret amagat pel sr.Peix !
Salut :)
Avui és dilluns. T'ho dic perquè sembla que no ho has notat...
Jo també puc llegir el post el dia 16, o 15, o el que vulgui configurar en l'apartat de data del meu ordinador. I això no vol dir res. Això, NoName, és fer trampes!
Avui ha sigut un dilluns de veritat. He sentit la frustració amb totes les meves forces. La frustració, des del teletreball, de la feina. Espero demà desencallar-ho i que la vida, del teletreball, torni a la normalitat. I això de la llibertat està molt sobrevalorat. Jo accepto la llibertat des del confinament, una llibertat de merda, però no sé si em fa més feliç aquesta o la que em feia anar a actes socials que m'avorrien.
Artur, ens passem la vida amagant-nos. Seria divertit que el Peix fos així. De fet, m'agradaria força! Però seria massa complicat tot XD
Mentre el teletreball et funcioni m'imagino que la llibertat de merda val, però quan comences el dia de teletreball i acabes anant a la feina perquè res no va llavors la llibertat és de merda exponencial i la de merda al quadrat sembla preciosa ^^
Doncs això mateix li va passar fa poc a un company de la feina. Vam estar rient una estona de la seva mala sort... Som així de cruels
Busco peixos col·laboradors per a marranades...
Publica un comentari a l'entrada