dissabte, 15 de febrer de 2020

Dissabte

El comiat de la bicicleta ha estat al nivell dels anys de diversió que m'ha donat. He fet molts quilòmetres, no diré la quantitat perquè els peixos no fem gala d'aquestes coses, de pujades i baixades per camins i corriols que m'han deixat força esgotat. He fet una volta molt bonica en un dia perfecte, gairebé de primavera. A la majoria de camins m'he trobat caçadors. Avui anaven ben equipats buscant senglars però en cap moment els he sentit disparar i tots els remolcs els he vist buits. Jo, que no tinc cap idea del tema ni voldria faltar, crec que les batudes han sigut un fiasco.

Sabeu aquells comiats que es fan abans d'hora? Doncs demà també faré una volta amb la bicicleta. Això sí que és un fiasco. És tan patètic com després d'una conversa amb una persona poc coneguda que voreja la incomoditat i després d'abraçades i promeses falses de tornar-se a veure, els dos marxeu en la mateixa direcció.

3 comentaris:

NoName ha dit...

Un dia de primavera al febrer?? Això si que sona a desastre global...

Em pensava que després d'haver fet la volta ja vas
a. desmuntar la bici i empaquetar els trossets en bosses de plàstic corresponentment etiquetades
b. entregar-la per un preu modic al següent propietari.

No marxis mai en la mateixa direcció que la bici, segur acabaràs fotent-te una bona hòstia.

artur ha dit...

Quina sort de poder-ho fer. Jo no vaig poder, me la van "pispar" ...que hi farem!

Peix ha dit...

NoName, no és desastre, és una sort! El mal temps no em deixa gaudir com voldria de les sortides. Alegrem-nos per viure en aquest moment del canvi climàtic!

a. Això d'empaquetar els trossets de la bici ho he fet ara a la tarda. Els he pesat i ja estan preparats per a ser enviats.
b. No té preu, la regalo. A finals de juny.

Això mai!

Jo crec Artur que hi ha un esport, bastant escampat pel món, que és pispar bicis, des de les més bones a les més senzilles. En el meu cas sempre estan tancades i mai les he deixat al carrer a més de dues passes de mi. No me'n fio ni un pel. Sempre pots comprar-te cadenats que pesen cinc quilos que només es poden trencar amb una radial i lligar quadre, rodes, sillín i, si pots, el manillar. I, si tens un credo, prega a ell també perquè un cop lligada ningú te la prengui, mai se sap.