Aquesta matinada la lluna s'ha obert per la meitat. La humanitat s'ha espantat perquè no esperava que la lluna es pogués obrir. A mi m'ha molestat força que s'hagi englobat a tothom en aquest espant. Potser hi ha gent que no ho ha fet perquè ja ho sabien, tots sabem que hi ha persones que ho saben tot, o potser hi ha gent que no s'espanta mai perquè no els importa res. Aquesta història no sé on volia anar a parar però potser aquest era el seu final. Què hi ha dins la lluna? És la gran pregunta que es fa la humanitat. Els peixos no ens la fem.
I ara paraules aleatòries:
Pastanaga a la terrassa exterior. Una cotorra cau entremig de la gent i un estudiant exaltat s'hi caga a sobre. Els crits de joia s'escampen per tota la ciutat i arriba a la perifèria que riu sense saber per què amb un altre idioma. L'idioma dels pobres. Una mica més enllà el pagès que fa les maletes mentre construeixen un polígon industrial fantasma també fa crits. No sabem si són o no de joia, però al cap i a la fi fa crits i el que importa és cridar. Tot el poble crida, entenent a poble com a societat amb una cultura similar. Cal sumar-hi totes les perifèries que formen una altra cultura paral·lela. A mi em venen basques i m'allunyo mar enllà. Els crits es propaguen per l'aigua i em pregunto —Seran desgraciats?—. Ara mateix obriria les finestres i llençaria tot allò que no està collat al pis. Menys jo, evidentment. —Desfem-nos de l'imprescindible!— El problema és que ara mateix no passa ningú pel carrer i no hi hauria els danys col·laterals desitjats. —Quina vergonya voler fer mal d'una manera tan gratuïta—. La nevera fa tant de soroll que si ara mateix tinc mal de cap és per culpa seva.
Això de les paraules aleatòries ha durat ben poc.
4 comentaris:
El Peix llençant-se ara mateix per les finestres obertes perquè no està collat al pis. —M'estic desfent de l'imprescindible!— El problema és que ara mateix no passa ningú pel carrer i la desfeta no queda comprovada, autoritzada, segellada. La nevera fa tant de soroll que el Peix decideix demanar unes orelleres industrials d'Amazon ara mateix. Però que arribin amb Glovo.
Com goses... Tot el teu comentari sembla un despropòsit. Un moment que el torno a llegir; la meva comprensió lectora és molt pobre i potser no l'he entès. Podria culpar a un sistema educatiu deficient marcat per la corrupció dels polítics i la desídia del professorat però estaria defugint la realitat dels meus anys com a alumne i mai com a estudiant.
Dius que em llenço per les finestres obertes perquè no estic collat al pis però jo sóc el pis. Més que res que porto tants anys vivint allà dins que m'he transformat en ell.
Vols una desfeta de la meva forma com a peix? Això m'ha deixat aixafat.
Sóc un element que odio per comprar a Amazon, i si pogués, es faria portar les mercaderies per esclaus però a la ciutat on hi ha el pis no hi ha cap empresa super molona i innovadora que operi, una llàstima.
La nevera és el primer que llençaré per la finestra.
Doncs perquè tocava allò de paraules aleatòries. Ben obvi, no?
Un peix amb forma de pis em sembla una mica difícil d'imaginar. Això sí, la nevera llençada per la finestra explica la neu que vaig trobar damunt el rellotge de cuina un matí de somni feixug i em vaig amoinar que se'm moririen les plantes... Segur que abans de llençar la nevera no l'havies apagat!! Llavors la nevera va caure a l'asfalt, la seva porta es va obrir per l'impacte, al cel l'ull blau del Pons va parpalejar amb astorament i una veu baixa va cridar amb desesperació:
Què has fet, poca-traça!! Què has fet!! *Què* has...
Els asteriscos van tremolar dins la veu i se li va explicar al Peix com anava a congelar-se el món perquè un cop desconnectada l'alimentació la nevera mai més es podia apagar, mai més!
Doncs t'has d'imaginar la forma d'un pis, qualsevol pis és vàlid. Aleshores, mentre l'imagines digues: És un peix. I serà un peix en forma de pis.
Estic realment impressionat. És un greu error tenir plantes al pis, s'han de regar i cuidar. Hi ha gent que hi parla perquè hi ha d'haver de tot en aquest món, no perquè sigui un fet normal. Jo no tinc plantes perquè ja tinc prou feina cuidant-me a mi.
Un dia gravaré els crits de la nevera, potser sap que acabarà volant o més ben dit en una caiguda lliure. I no, no s'apaguen les neveres, que es faria malbé el menjar que tenen a dins. Fins i tot jo ho sé. Però pel que sembla la nevera té vida pròpia, i potser, només potser, li haurem d'agrair la seva lluita contra l'escalfament global un cop es desconnecti. Mentrestant, però, contribueix en propagar la crisi climàtica, quina poca coherència que té!
Publica un comentari a l'entrada