dilluns, 15 de juliol de 2019

Plany

Aleshores desitjaria que algú posés les manes sobre les meves espatlles i em comencés a sacsejar: ‒Para, para!‒ em diria una vegada i una altra a un centímetre de la cara i els seus ulls d'un roig intens es clavarien com dos punyals que no gosaria mirar. I em posaria a cridar i a plorar amb grans sanglots i voldria fer-li una abraçada sentint la força de dos cossos derrotats en una lluita fora del nostra abast.

6 comentaris:

NoName ha dit...

No et faria més aviat fàstic, sentir la calor d'un altre cos humà massa prop al teu?

Peix ha dit...

La veritat és que sí, i és que dels humans m'aparto tan com puc!

NoName ha dit...

Ah, hòsties, parlaves d'un altre peix! És clar, és clar, no ho vaig entendre... És que ens humanitzen tant que ja no sabem de quines criatures anem parlant...

Recorda que queda bé comentar als CT-s de series del bloc del Pons, eh? No ens oblidem les bones maneres! A més a més, aquest estiu els posts de series estan de moda ^^

Peix ha dit...

De vegades vaig pel carrer i dic: He comentat al bloc del Pons. I la gent em mira amb respecte i marxen lentament amb un somriure forçat sense donar-me l'esquena (això final no he entès mai per què ho fan).

NoName ha dit...

Ho fan perquè et tenen enveja!! Estan rossegats pel rencor de no tenir la sort de poder aprofitar-se dels comentaris gratuits del bloc del Pons! Estan fent un esforç per gravar bé la teva imatge als seus caps tal que puguin tornar i robar-te el mòbil de nit, en un intent desesperat d'entrar a comentar al bloc del Pons ^^

Peix ha dit...

Sempre procuro tancar bé la porta del pis, aquesta gent em fa por