Evito qualsevol idea de treballar, em mataran quan la lluna arribi al zenit. He començat el projecte més gran de la meva vida i crec que en menys d'una setmana l'hauré abandonat. Què dic una setmana? Demà ja em semblarà una idea absurda.
Al·leluia! Crida amb joia el poble fidel. La ignorància ens fa forts davant de la veu de l'impostor. El penjarem i deixarem que la seva carn es podreixi als ulls de tothom. La veritat mai serà exposada. Mort a la raó.
Em reclino davant del banc i demano perdó per les meves paraules. Un raig de llum il·lumina les meves mans i arrenco a plorar d'alegria. Aixeco el cap i dono gràcies al buit, sense esperar cap resposta. No la necessito.
La sensació de culpa segueix. No he fet res amb tota la tarda. Avui, doncs, aniré a dormir amb calma i sense remordiments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada