Dues petites peces

Escrit per Peix - dijous, 11 d’octubre de 2018
Peça I
Quan tothom va començar a plorar jo reia. Mirava el cel i em sentia acollit en un món estrany que ningú sabia entendre. Ni tan sols jo, que tan havia pensat, tenia la mínima idea del seu sentit.

Les cares, les mans i els peus eren formes que van deixar de ser necessàries quan vaig deixar-me caure dins del temps. Vaig conformar-me en el no res on, per fi, era lliure.


Peça II
Escoltar Gesualdo quan treballo fa que la seva música i el meu codi s'entrellacin. La meva creativitat creix i apareixen peces que anhelaria veure en museus enlloc de servidors amagats en sales fosques i fredes del nord d'Europa.
 

2 comentaris.

  1. Pons - 16 d’octubre de 2018 a les 7:57
    Hi ha algú que entén de què parles?
  2. Peix - 16 d’octubre de 2018 a les 19:40
    Tinc l'esperança que sí. I que m'ho expliqui.

Alguna cosa a comentar?