Si tu m'estimes,
guarda els meus manaments
i jo pregaré al Pare.
Ell et donarà confort
i caminarà al teu costat per sempre.
Si tu m'estimes,
envolta't d'alegria
i procura ser feliç.
El sol t'escalfarà l'esquena
i et guiarà fins al capvespre.
Si tu m'estimes,
deixa al passar un somriure
que jo te'l tornaré.
I ens sentirem afortunats
al saber que ja no ens cal res més.
2 comentaris:
Doncs és un poema molt maco. On és la trampa?
No hi ha trampa (gairebé un mes més tard...), o potser sí? Thomas Tallis en va fer música del primer vers que jo vaig traduir i adaptar com em va semblar. Podria estar hores parlant d'aquesta peça coral, i no pas de com està escrita ni el perquè la va escriure. Parlaria de com la vaig descobrir i de com m'acompanya des d'aleshores però seria perdre el temps. És millor escoltar-la i gaudir-ne. De tota la seva obra en general.
Publica un comentari a l'entrada