dimarts, 22 d’agost de 2017

Una història de cap a peus

Dia mil dos-cents vint-i-u. Avui he aconseguit crear un tel impenetrable que m'ha cobert de cap a peus. Al principi tenia por que no funcionés i mentre me'l posava em deia a mi mateix: Deixa-ho estar, amaga't i seràs més feliç. Al final me l'he posat i he notat que funcionava prou bé. Malgrat tot he acabat tan esgotat que després m'he passat una bona estona, hores, quiet, sense fer res més que mirar-me els peus. I no els mirava perquè em fes excessiva il·lusió sinó perquè la meva vista hi ha quedat fixada. Podria dir que he pensat amb tal persona, amb algun llibre o pel·lícula, o amb alguna història qualsevol que em vingués al cap; he mirat els peus immòbils, com tot el meu cos inert, i he pensat que els podia moure però no em venia gens de gust. Finalment, passades les dotze, m'he posat dempeus i he anat cap a l'ordinador, a escriure una mica, res important, només una història.

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Una mica d'autodefensa està bé. Mentre no et quedis dins del tel per sempre, de tant en tant et pot fer servei.

Peix ha dit...

Em vaig despistar i l'endemà no me'l vaig posar. Veient que tot anava bé ja no me l'he tornat a posar més. Mira que em va costar fer-lo...