Publica, oh, ulls meus; que el son de la mort no me'ls acluqui. Aniré, com un ocell, a les muntanyes i des d'allà cridaré per esporuguir els enemics que al so dels tambors ja tensen els seus arcs. Clamaré venjança contra els que han atacat al meu poble. I, amb la mirada fosca, arrassaré les seves cases i collites deixant erms els seus camps pels segles dels segles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada