Oportunitats

M'assec i escric qualsevol idea que em passi pel cap i em dic que no hi ha cap idea nova: totes les que em pugui imaginar algú abans ja les podria haver pensat i deixo que soni la mateixa cançó una vegada i una altra; la cançó estrella d'una altra època que escoltàvem poc perquè no perdés la seva màgia i ara la deixo repetir fins que el meu cos digui prou, fins que perdi tota aquesta màgia que s'escapa a cada volta però, merda, l'escolto amb atenció i em pregunto per què la societat m'ha portat a entendre una lletra que abans era només melodia i ritme i ara el que diu m'identifica, sento que la podria haver escrit jo, o almenys intentat perquè he fet el mateix, he pensat el mateix i he sentit el mateix que diu i, de fet, ja està bé, en el fons les persones no som diferents les unes amb les altres.

Ara recordo que l'actor ha dit "l'únic que vull és ser feliç" i m'ha fet pensar que, després d'una situació típica de parella de la qual m'hi he sentit més identificat del que toca, jo no penso perdre el temps volent ser-ho perquè ja ho sóc; per mi felicitat és (canvio de cançó, fi de la màgia? no, m'agrada massa per fer-la malbé), i amb el que dic no pretenc tenir cap raó absoluta, viure tranquil, gaudir de tot el que es faci i tenir una actitud positiva davant de qualsevol circumstància -i no penso entrar en detalls, ni en situacions extremes que mai són fàcils de gestionar-, però potser la sort m'ajuda ja que, i qui sap si això és bo o no, em sento massa afortunat a vegades i sovint em fa sentir una mica egoista: aquesta setmana, per exemple, ha sigut, i encara queden hores per acabar-la, una passada; m'he sentit més valorat que mai, des del primer dia fins ara i he rebut correus electrònics, allò que ja gairebé no utilitzo, que m'han fet sentir volgut i explicant el cas a un company m'ha preguntat, seriós, "què fas aquí encara? perquè no dius que sí aquest cop i marxes d'una vegada? seràs ric en un país ric, tindràs el teu equip, podràs fer el que vulguis, decidiràs el teu futur i dels altres" i vist des de fora, tempta i trempa, i molt, i també sé que les es oportunitats passen; aquest any n'he deixat passar moltes, i sóc feliç, que potser algun dia me'n penedeixo, jo? no, no em penedeixo mai del què he fet perquè en cada moment es prenen les decisions com millor es pot i la que es pren, sigui quina sigui, és la bona i després no val la pena imaginar un moment impossible, encara que, per diversió, algun dia si es dóna el cas imaginaré i escriuré què hauria pogut passar.