Reconec que he tingut una gran temptació d'abandonar el bloc (de notes) després de l'última entrada per crear una espècie de dramatisme cruel. Portar una història a una realitat virtual i continuar la vida oblidant anys d'històries anotades. Transformar el Peix en un Toni mort i abandonat al peu d'un penya-segat és bèstia, molt bèstia.
El peix Albert. Un tribut a un petit peix que va viure pocs dies sota la meva desastrosa tutela. Un tribut també a un altre petit peix anomenat Peix Albert Champions Junior que va viure anys més tard i va morir degut a que la llargada del seu nom va desbordar el seu cervell fent que oblidés menjar. No he tingut cap més peix des d'aleshores per la seva seguretat.
I, com que al final no he caigut a la temptació, he alçat el puny mirant el cel i he jurat recordar Sant Toni màrtir cada tercer divendres de mes parell en la més absoluta intimitat. El poeta del Mató ha volgut improvisar alguns versos per amanir amb belles paraules aquest moment tan transcendental:
Purificació angosta!
Catifes tubulars!
Pigmeu entremaliat i,
Cacatua de bellesa suau.
Toni que ja no ets figura
sinó paraula feta un nyap,
la teva forma esvelta
ara és puré al penya-segat.
Oh para si us plau, para oh gran poeta del mató, la teva eloqüència em fa venir orgasmes vocals ouieo aueoauea oueoaueoau eoauuia uoaiuo iuoauouoa ueoaueoiUUUoaiue.
Mira què m'has fet fer! Aquí al mig...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada