Hi ha dies que estan pensats per ser bons però el teu cap no et deixa gaudir-los. Sento molt no haver somrigut quan tocava.
I ara una cosa completament diferent.
Ja sé que em coneixes. I saps que jo et conec. Diria que cap vegada hem parlat i podria comptar amb els dits de la mà les vegades que ens hem saludat. És per això que mai hauria esperat veure el teu somriure dedicat a mi. El primer vaig pensar que era casualitat. El segon em va sorprendre. I amb el tercer vaig marxar corrents perquè sóc un covard i no em veia capaç de venir-te a saludar. Perquè tu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada