Hola companys, arribant en aquest punt crec que ja és hora que us anunciï quina és realment la meva passió. La meva passió que em dóna la raó de viure és poder fer la croqueta cada tarda al parc de davant de casa.
Ho he descobert aquest matí, a la dutxa, quan per un descuit m'he oblidat de treure el pijama. I porto tot el dia moll. Almenys avui porto calçotets nets, els d'ahir, que s'han rentat a la dutxa amb el pijama. A la feina m'han mirat malament i m'han preguntat si estava bé el qual els he respost —m'he oblidat de treure el pijama quan he entrat a la dutxa i que amb les presses no m'he acabat d'eixugar bé i amb la roba a sobre del pijama tampoc s'ha assecat. Tothom pot tenir un petit descuit—, el qual els meus companys han assentit i han continuat treballant.
Vaig a seure a esperar la tarda.
La passió mou muntanyes. La passió dóna la força que empeny la nostra vida a créixer i a fer-se forta. La passió ens fa ser constants en els nostres propòsits, a no defallir, a poder ser realment allò que en el més profund dels nostres somnis desitgem ser. Vull ser també conferenciant de TED.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada