Poesia

Llengua tallada davant la mar honesta és una imatge que no evoca a res. Potser algun poeta autoanomenat bo o algun il·luminat en podria fer uns versos obtenint un discurs esplèndid, suggeridor i eloqüent i no és el meu cas ni em puc creure que passi mai. Però jo, com a poeta del mató m'allibero de les cadenes de la vergonya causada per la ineptitud de les meves rimes i en faré un poema de merda:


Llengua tallada davant la mar honesta

Llengua tallada davant la mar honesta
cercant les passes d'un tonyiner,
vora la costa espero amb impaciència
el vaixell que em farà mariner.

Llengua tallada davant la mar honesta
resseguint la petita línia fina

del sublim tall, aigua i cel, a l'horitzó,

quan se'm caga a sobre una gavina.

Avisat estaves de la merda del poema.

Sóc el poeta del mató i res m'atura.