Estaven indefensos i els vaig donar protecció.
No tenien roba i els vaig oferir tota la que portava a sobre.
Es morien de gana i set i vaig deixar de menjar i beure per donar-los-ho tot.
I el dia que vaig voler marxar em van anomenar covard, pobre i egoista mentre m'apallissven fins a deixar-me moribund.
2 comentaris:
Ostres, m’has recordat la història d’un poble que li passa gairebé el mateix. Per això et pregunto, al final va poder marxar??
Això depèn de la força de voluntat.
Tant de bo...
Publica un comentari a l'entrada