Conversa de carrer

Estic treballant tranquil·lament quan el soroll de diverses converses del carrer em distreuen. Sembla un grup força nombrós que s'ha parat just sota la finestra. No entenc de què parlen perquè fan molt de soroll. Calculo que seran unes cinc o sis senyores. Amb aquest xivarri no hi ha qui treballi i aprofitant la situació miro per la finestra quan veig dues senyores que estan una davant de l'altre parlant o més ben dit cridant alhora. Ara em fixo en el què diuen:

-El meu marit últimament està una mica fotut, diu una.
-Aquests dies que comença a venir el fred em fan mal les cames, diu l'altre.
-Ja li ve des del maig que va agafar un constipat i no s'ha acabat d'arreglar.
-Aniré al metge un dia d'aquests que em recepti alguna medicina per les cames.
-Ha estat tot l'estiu que no podia respirar del tot bé.
-Perquè a part de les cames em noto que em costa tancar les mans.
-Però jo ja li dic al meu marit que s'ha de cuidar més.
-Potser és que tinc les mans inflades.
-Va fumant els seus cigarrets i em diu que ara ja de gran no ho pensa deixar.
[...]
-Doncs el què et deia que aniré al metge.
-Ai tu que faig tard que el meu marit m'espera i he de passar per la farmàcia abans.
-Ai sí que tard que se'ns ha fet.
-És que és agradable parlar amb vostè i no amb el meu marit que no m'escolta.
-Ja ho pot ben dir. El meu marit, al cel sia, tampoc escoltava mai.