Pijama

Sona l'alarma. Les set. Sona l'alarma. Un quart de vuit. Alarma. Dos quarts. Alarma. M'aixeco. Sento una petita coïssor als ulls que demanen tancar-se deu minuts més. Em fa mal el cap, just sobre del front. També em fan mal les espatlles. Vaig al lavabo, obro la tapa del vàter i faig pipi. Vaig al despatx, obro la tapa del portàtil i començo a treballar. Avui, des de casa. M'estic una hora assegut, concentrat, i oblido que tinc son. A les nou m'aixeco, vaig a la cuina i em preparo un bol de cereals. Torno al despatx. Aixeco la persiana. El sol entra per la finestra i m'enlluerna. L'abaixo. No del tot, deixo que s'escoli la llum pels petits forats de la persiana mig abaixada. M'assec i torno a la feina mentre vaig esmorzant uns cereals que es van estovant fins a formar unes farinetes. A les onze faig una pausa. Vaig a la cuina. Obro el pot de cafè. Aboco un grapat de grans al molinet i l'engego. Afegeixo aigua al dipòsit, de l'armari agafo un filtre i el col·loco a la cafetera. Aturo el molinet i buido el cafè molt al filtre. La cafetera fa un soroll greu, similar al de les motos que passen pel carrer. L'aigua comença a brollar sobre el cafè i l'aroma càlida s'escampa pel pis. Al cap d'uns minuts, aturo la cafetera i m'omplo una tassa fins dalt. I torno a treballar.

Ahir a la nit em va costar horrors adormir-me. Estava tan cansat que no era ni capaç d'agafar el son. A la tarda, en sortir de la feina, per anar cap a casa vaig agafar el camí que voreja el riu. Feia sol i la temperatura era agradable. Era ple de famílies, gent fent esport o passejant el gos. No semblava un dia entre setmana. En arribar al carrer que puja a casa, vaig continuar endavant i, amb sabates i la motxilla amb el portàtil, vaig allunyar-me de la ciutat per una pista plena de marques de roderes. El riu baixava alegre i vaig aturar-me un instant per contemplar un petit salt d'aigua. A l'altra banda de la riba, un gran canyissar ho cobria tot. El vent feia ballar les canyes. La pista es va anar allunyant del riu i ben aviat em vaig trobar envoltat de camps de tota mena de verds, tacats per alguns de colza que ja començaven a perdre les flors. Els camps s'estenien amunt, encavallant-se amb un bosc de pins, cap a les muntanyes. Al bosc, vaig prendre un caminet que pujava cap al tossal. Era dret, ple de pedres i arrels, i de seguida vaig arribar a dalt, amb l'esquena suada, sentint el pes de la motxilla. Des de la carena vaig contemplar la ciutat. Que lletja. Em sentia bé. Vaig estar-me una bona estona assegut en una roca, escoltant els ocells i mirant un cel blau perfecte, distorsionat per uns fragments minúsculs que flotaven dins dels ulls. Quan va començar a fer fred em vaig alçar i vaig mirar el rellotge. Dos quarts de nou. Vaig arrencar a córrer, no sé ben bé per què. Potser per no arribar a casa de nit o perquè el cos ho demanava. Vaig desfer el camí i sense parar de córrer, subjectant les corretges de la motxilla, vaig baixar bosc avall, vaig travessar els camps, vaig arribar al riu i el cel ja tenia un color blau fosc. La pista plena de roderes em va obligar a frenar per evitar torçar-me un peu. Esbufegava i sentia que les cames em cremaven. La ciutat, massa il·luminada, intentava amagar la seva lletjor, a força de llum. Vaig arribar a casa, cansat i brut. Vaig dutxar-me i, sense sopar, vaig posar-me al llit. I cap a quarts de tres intentava encara adormir-me.

Després de dinar torno a seure davant de l'ordinador. M'he fet un entrepà i una amanida. M'acabo el cafè, fred, mentre treballo. El mal de cap no marxa. Tinc els braços encarcarats. El temps avança a poc a poc. Conto els segons que em queden per acabar la jornada. Milers. Aixeco del tot la persiana. El sol ja no entra per la finestra. I els segons s'aturen i em desespero. La feina tampoc avança. Em poso música. Fados. Em distrec. De mica en mica els segons se succeeixen. Quan miro el rellotge és un quart de sis. Abaixo la pantalla del portàtil. La música s'atura. M'aixeco de la cadira i m'estiro al sofà. Vull dormir. Em poso a llegir. Vora les vuit em començo a fer el sopar. Tallo un pit de pollastre a trossos petits i el coc a la cassola amb una mica de sal. Mentrestant, agafo una ceba i la faig a quadradets. Trec el pollastre, hi poso la ceba i deixo que es cogui, abaixant el foc. Agafo un bric de caldo i l'arròs. Quan la ceba ja comença a ser transparent, hi tiro l'arròs. Després el pollastre. Ho remeno. De seguida hi tiro el caldo i poso el foc al màxim. Quan arrenca el bull, poso el foc al mig i deixo que es faci l'arròs. Em bec el caldo que sobra. Poc més de mig vas. Obro la nevera. Descobreixo un tros de parmesà. Si no és dolent, me l'acabo, em dic. I el ratllo sobre l'arròs. Miro un capítol d'una sèrie mentre sopo. L'arròs és bo, però la son em guanya. Tanco el televisor i deixo el sopar sobre la taula. Amb el pijama encara posat, quan no són ni les deu, vaig al llit. Avui no he sortit de casa.