Esborrany

Em desperto amb la sensació de no haver descansat. L'alarma fa estona que sona. M'aixeco mig adormit i obro la finestra. Miro l'hora. No tinc temps de dutxar-me. Ho faré al vespre. Em vesteixo de pressa. Agafo una llesca de pa. Omplo la cantimplora amb aigua de l'aixeta. Guardo el portàtil a la motxilla. Amb la llesca encara a la boca, agafo la bicicleta. Surto de casa i unes molles cauen al replà. Amb el peu les escampo i baixo al carrer.

A l'oficina em poso els cascs i engego la ràdio. No l'escolto. Els locutors parlen de temes d'actualitat que no m'interessen. Les seves veus m'ajuden a concentrar-me. A l'hora de dinar, m'acosto al súper. Fa sol. A la secció de menjars preparats agafo una safata de raviolis. La cua de la caixa avança de pressa. Escalfo els raviolis al microones. Me'ls menjo mentre escolto els companys que comenten el partit d'ahir. Quan acabo em faig un cafè a la màquina i torno a treballar. Les veus de nous locutors sonen pels auriculars.

Un company em toca l'espatlla. Em pregunta si m'hi estaré més estona. Només quedem ell i jo. Sí, ja tancaré. Has obert al matí, no estàs fent massa hores? Vull acabar una cosa que se m'està complicant, ja tancaré, no pateixis. D'acord, fins demà. Allargo una estona més. Torno cap a casa pel camí del riu, evitant els cotxes. El vent ve de l'oest i cada pedalada requereix un gran esforç. Quan arribo a la porta de casa miro carrer amunt esperant veure-la vestida d'esport. Una veïna passeja el seu gos i em saluda aixecant la mà des de la distància. Li torno la salutació i li deixo entreoberta.

Dins de casa encara fa fred. Obro la finestra i deixo que entri l'aire càlid. M'estiro al sofà i llegeixo una estona. El llibre és gruixut i és incòmode de llegir panxa enlaire, però no penso moure'm, m'hi nego. A cada pàgina he d'anar recol·locant el volum, però això no em treu de la història. M'agrada tant que llegeixo a poc a poc, desitjant que el llibre sigui el doble de llarg, tement que tard o d'hora arribaré al final. Tot i que sé que és absurd, llegeixo un sol capítol per enganyar-me, per pensar que el llibre s'estira i s'estira. Deixo el llibre sobre la tauleta i miro el sostre. Han passat uns quants dies des de la seva visita. Encara no ens hem dit res.

He de marxar, em va dir de sobte. La llum ataronjada del sol rebotava per la paret de la nau i entrava cap al menjador. Poques coses ens havíem dit durant una bona estona. Em sap greu. No passa res, no és culpa teva. Hi ha alguna esperança? Em van dir que no, però si vull puc intentar fer químio. No ho tinc clar. Fes-ne. Faré el que vulgui, no he vingut perquè em diguis el que he de fer. Tens raó, perdona, però si necessites alguna cosa, m'ho demanes, d'acord? Entesos. Ara vull que m'abracis, vull sentir l'escalfor del teu cos ni que sigui per última vegada. I no ploris. No ho faig, menteixo, és l'emoció de veure't. Gràcies per fer-me riure, burro. I vam quedar en silenci i abraçats una bona estona. Es va aixecar i em va fer un petó a la galta. Gràcies, marxo corrents que no pensava que es faria tan tard. Si necessites alguna cosa m'ho dius, repeteixo. T'ho diré, pesat.

Voldria preguntar-li com es troba, però no la vull molestar i ella tampoc em diu res. Potser espera una trucada, un missatge. No sé què dir-li. Només li repetiria que, si necessita res, m'ho digui. Tinc el sofà estirat i m'assec en una punta. La major part del sofà queda buit. Començo a escriure-li, però ho acabo esborrant.

M'aixeco del sofà i vaig a la cuina. Agafo dos pebrots verds i els fregeixo a la paella amb un pit de pollastre que he tret del congelador. Mentre cuino miro un vídeo on resumeixen i analitzen les curses de ciclisme del cap de setmana. Sopo davant del televisor. Miro un parell de capítols d'una sèrie i vaig donant ullades al mòbil. Sense adonar-me'n, la sèrie ja salta a un tercer capítol. Apago el televisor i, sense haver-me dutxat, em poso al llit sabent que avui també em costarà dormir.