El descompte

Quan el temps de descompte s'allarga, alguna cosa bona hi deu haver, però jo no la sé veure. Tot i que ara mateix no m'hi veig amb cor, espero que aquest temps trobi la manera de no acabar-se. Potser algun dia miraré enrere i en sortirà un somriure.

Mentrestant, m'he quedat atrapat en les veus de Noé Preszow i Coline Rio. Algunes cançons em sonen d'abans, d'un lloc de la memòria que no sé situar. Quan escolto per casualitat una melodia semblant, en lloc de buscar l'origen, em quedo amb la versió que conec, com si la repetició fos un lloc on poder descansar.

Aquests dies, quan treballo, escolto música clàssica. Avui he sentit el concert de clarinet de Mozart, el tercer per a piano de Beethoven i un concert del Jordi Savall en un festival barroc de França. Aquest últim, amb només tres músics, tenia una força i una vitalitat que m'ha distret de l'anàlisi que estava fent. 

I quan no escolto música, decideixo quedar-me sense estalvis i em compro una bicicleta tan cara que ni jo mateix me'n sé avenir. Suposo que ara estic en aquella etapa de l'enamorament, on tot són flors i violes. Ella es deixa portar i em guia disparada per les carreteres silencioses que voregen casa meva. El que em sap més greu d'aquesta compra és no haver-la fet abans.

És curiós com, amb motius tan senzills i d'altres que em guardo, no m'hi vegi amb cor.