Un autobús ple. Tan ple que la majoria dels ocupants s'han quedat drets però han pagat el seu bitllet al mateix preu que els que han pogut seure. Però a més a més s'hi afegeix que forces seients estan trencats i d'altres ni hi són. Alguns remuguen i maleeixen discretament el servei, altres ja s'han resignat sabent que l'única alternativa és exasperant per la seva lentitud, i n'hi ha que ja veuen normal la situació. A fora hi fa sol, i s'hi pot anar amb màniga curta, però a dins l'aire condicionat està tan fort i a una temperatura tan baixa que la immensa majoria té fred malgrat molts hagin decidit portar un jersei de casa.
A mig camí, a l'autovia, l'autobús comença a fer sorolls estranys, treu fum negre i al cap d'un o dos quilòmetres el conductor el para al voral i diu que ha de parar una estona perquè el motor es refredi i a veure si en vint minuts poden continuar. Passen els minuts i l'aire fred que hi havia dins de l'autocar de seguida s'escalfa i la calor es torna sufocant. Els que no tenen seient, han intentat seure per terra però ja no saben com posar-se. Demanen al conductor si poden sortir un moment per prendre l'aire i estirar les cames. A desgana, perquè pot ser molt perillós, el conductor els deixa i surten a fora. Cinc minuts. El conductor prova d'engegar l'autobús i aquest, després d'algun intent s'engega. Tothom puja al bus i el camí segueix.
Un dia més, una rutina.
1 comentari:
aquests dies a valència, anem de vaga d'EMT, i l'has clavada, peix, chapeau!
Publica un comentari a l'entrada