En quin moment la passió esdevé obsessió? És una pregunta tan senzilla que la seva resposta m'avorreix i l'evito tant com puc.
Fa poques setmanes vaig actualitzar un recurs d'una aplicació que estic fent. L'actualització em va trencar tota la interfície. De fet, em va molestar tant que vaig decidir crear des de zero aquest recurs i eliminar la dependència nociva. Un cop creat, ja que hi era, vaig començar a millorar l'aplicació. Que si ara un botó, que si ara aquest color, que si ara optimitzar-ne el rendiment. I així porto les últimes setmanes. I quan em penso que ja ho tinc, trobo un detall a polir o un error que, tot i que no molesta, no puc ignorar.
He deixat de llegir, de mirar pel·lícules i sèries. I els meus escrits han perdut el significat, plens de frases que no diuen res.
I si llegeixes un paràgraf rere un altre, el temps que pot haver passat mentre els escrivia potser ha durat un instant. O potser s'ha allargat una hora o, fins i tot, dies sencers. I aquests entremigs, inexistents per al lector, són buits de vida, carregats d'una passió i un perfeccionisme que m'esgota, fins al punt de no deixar-me dormir.
