dimecres, 21 d’octubre de 2020

El silenci

Vaig allunyar-me embolcallat del silenci i em vaig abandonar als seus braços que em donaven el confort que necessitava. 

El silenci és fred i calculador, et pren el control, t'aïlla i et dona una falsa sensació de felicitat. I quan t'allunyes d'ell, de seguida el trobes a faltar, sentint-te desemparat, com una nau a la deriva. I corres entre la gent que no té rostre però que et miren amb ulls acusadors i alguns et criden però no els sents, pres del pànic de la solitud en mig del brogit de la ciutat. No estàs segur si arribaràs a casa, les cames et fallen i el coll se't tanca. Tot tu tremoles. I tombes al carrer deixant que el cos et porti i, vacil·lant, poses la clau al pany, entres de cop i et deixes caure entre sanglots, esgotat. Passen els minuts i el silenci t'abriga i et dona força per aixecar-te, per respirar i per eixugar-te les llàgrimes. Ja et trobes millor, ets seu i de ningú més.

5 comentaris:

XeXu ha dit...

Només vull silenci quan estic llegint. Per la resta, música.

artur ha dit...

Es un bon company.... encara que a vegades, es torna rebel i et fa patir una mica !
Salut :)

NoName ha dit...

És cert, els peixos acostumen esser silenciosos. Veritat veritable!! Fins i tot el Pons diria el mateix ^^

NoName ha dit...

A veure, a quin racó del bol de peix t'has ficat amb el silenci que no pots comentar al llistat de divendres? Ja és diumenge, què esperes? Posa't les piles que d'aquí poc en sortirà un CT més...

Peix ha dit...

XeXu, has pensat a escoltar música quan llegeixes doncs? Posaries una banda sonora al text.

Artur, fins fa no massa, tenia una nevera que tot el dia feia sorolla. Vaig comprar-me la més silenciosa que tenien a la botiga. I he de dir que de vegades he de posar-me música perquè necessito soroll.

NoName, els peixos tenim la sort que rebem els sons abans que vosaltres, per això no hem de fer tant soroll (quina merda d'explicació). Ja és diumenge? Vaig a mirar la llista del divendres. Passa molt de pressa el temps!!!