dimarts, 3 de març de 2020

El sentit de tot plegat

I

Sempre havia pensat que si trobava el sentit de la vida, aquesta deixaria de tenir sentit. Un dia, reflexionant sobre aquest pensament, vaig arribar a la conclusió que si el fet de trobar el sentit de la vida deixava de tenir-ne el sentit, el sentit mateix era buscar-lo. I davant de l'evidència que tot plegat era molt estúpid vaig deixar de pensar en aquest tema.


II

Aquest segon text serveix per omplir. Crec que el primer és massa curt per publicar-lo tot sol, i a mi m'agrada que una entrada tingui moltes lletres i que tingui una proporció de vocals harmònica. Algú ha calculat mai quina proporció de vocals hi ha a la llengua catalana? És un fet diferencial o comparteix aquesta xifra amb altres llengües? Si fos única podríem anar pel món i dir: —Ep! La nostra llengua té un tant per cent de vocals únic—. Seríem l'enveja de totes les llengües. Però si el tema de les vocals no fos diferencial, es podria buscar una lletra o millor encara, una paraula, això sí que és únic. En aquest cas cal trobar una paraula que no existeixi en cap altra llengua.


III

Relacionat amb el que deia al punt número II, un dia organitzaré una competició i donaré el premi al classificat número vint-i-u per tenir una posició que la resta de classificats no poden tenir. L'any següent seria per un altre número de classificat triat de manera aleatòria.

8 comentaris:

NoName ha dit...

I
Em sembla que el sentit de la vida ja el va aclarir el Dawkins en els seus llibres de gens intel·ligents i fenotip extès.

II
Segur que ja ho han fet.

III
El premi serà tipus BCPP?

NoName ha dit...

风无定,人无常,
悲欢离合就如阴晴圆缺。

artur ha dit...

m'ha picat el "gusanillo" !...hehehe
Al teu text hi han 489 vocals i 589 consonants, per tant, 45'36 % de vocals i 54'64 % de consonants (si no m'he equivocat !)...guanyen les consonants en la literatura del Sr. Peix !
;) Bona nit !

Peix ha dit...

NoName:
I- aquest del Dawnkins és un descregut i cau en el dogma de la no possibilitat d'existència d'un ésser superior i jo, que no crec en res, no puc estar d'acord amb ell ja que no té cap prova per refutar-ho. En tot cas, potser hauria de llegir alguna cosa seva abans de tenir aquesta opinió.
II- Et vas avançar als esdeveniments.
III-Et refereixes a un certificat farmacèutic de psiquiatria?

El xinès és tan complicat que ni entenc la seva traducció maldestre del senyor google. He estat una estona buscant i he trobat un vídeo d'una sèrie i també això:
風無定, 人無常, 人生如浮萍.


Artur, la teva aportació és de les millors que ha rebut aquest bloc de notes en l'apartat de l'estadística i, en definitiva, de la matemàtica, el qual és un dels més importants. I també cal sumar-hi el temps emprat: Déu ni do quina feinada!!! Malgrat que la majoria són consonants, el vocals, per ser només cinc, tenen una presència notable.

NoName ha dit...

Més o menys vol dir que el vent no saps cap a on anirà, la gent canvia o fins i tot es mor, l'alegria i la tristor són coses que venen i van. La frase que has trobat és xinès tradicional.

NoName ha dit...

"Our culture today is obsessively focused on unrealistically positive expectations: Be happier. Be healthier. Be the best, better than the rest. Be smarter, faster, richer, sexier, more popular, more productive, more envied, and more admired. Be perfect and amazing and crap out twelve-karat-gold nuggets before breakfast each morning while kissing your selfie-ready spouse and two and a half kids goodbye. Then fly your helicopter to your wonderfully fulfilling job, where you spend your days doing incredibly meaningful work that's likely to save the planet one day.
But when you stop and really think about it, conventional life advice - all the positive and happy self-help stuff we hear all the time - is actually fixating on what you lack."

"Ironically, this fixation on the positive - on what's better, what's superior - only serves to remind us over and over again of what we are not, of what we lack, of what we should have been but failed to be."

"Pain is an inextricable thread in the fabric of life, and to tear it out is not only impossible, but destructive: attempting to tear it out unravels everything else with it. To try to avoid pain is to give too many fucks about pain. In contrast, if you're able to not give a fuck about the pain, you become unstoppable."

-- The Subtle Art of Not Giving a F*ck

Peix ha dit...

Interessant reflexió xinesa, que té molta lògica, però que està bé tenir-la present.

No coneixia aquest llibre i l'hauria de llegir. El positivisme diu el que la majoria vol sentir, encara que sigui una merda, per això ven tant. I aleshores hi ha la resta que n'estan una mica tips... jo espero estar en aquest segon grup.

NoName ha dit...

El llibre és molt bo, entre altres coses presenta el positivisme tal com ho és i explica també de on hòsties va sortir ^^