No voldria cridar a la llum de la tarda ni cantar quan surti el sol.
Quan les cares es difuminen el carrer esdevé feixuc i viscós.
Po-por po-por po-por, batega amb alegria.
El fum que ha de venir fa de bufanda i m'estreny cada dia més.
La guspira s'apaga deixant-se caure entre els meus dits.
Po-por po-por po-por, batega d'alegria.
2 comentaris:
Popor?? Vols dir la gent d'un país? Flipo!
Quants idiomes parles??
Li has trobat una dimensió que dona sentit (tampoc molt, no en sé més) global a la setmana que es va publicar. Era Festa Major.
Més que gent jo diria poble però no n'estic del tot segur. El que fa el google translate quan vas provant diferents idiomes (romanès?). Això fa que es posi en evidència el meu poc coneixement en llengües...
A més a més hi entrava la paraula "por" que bàsicament li donava confusió a tot plegat i que tan m'agrada donar.
La gràcia de tot plegat va ser l'últim dia de la Festa Major mirant els Focs (el pirumusical) que pel vent queien trossos de les guspires apagades (de cartró cremat). Vaig pensar, ves per on, quina casualitat!
Publica un comentari a l'entrada