Timbre

A les cinc en punt surto disparat de la feina. El vent bufa amb força i em molesta a cada pedalada. Per sort, és l'hora que tothom agafa el cotxe per recollir els seus nens a l'escola. M'enganxo al seu darrere, agosarat i imprudent, per evitar els embats d'un aire enrabiat. Una frenada brusca i tinc un accident, penso. Estic de sort i cap frena de cop. A més a més, em trobo tots els semàfors en verd i en pocs minuts ja soc a casa.

Bec un got d'aigua de l'aixeta que deixo sobre el marbre entre olles i plats. Me'ls miro, bufo i vaig al menjador. M'estiro al sofà, allargo el braç i agafo el llibre.

Truquen al timbre. Es deuen haver equivocat i no m'aixeco. Em vibra el telèfon. Ets a casa, oi? M'aixeco de cop i corro cap a l'intèrfon. Hola?, dic. Sí que hi ets!, sento amb un so apagat i distorsionat. Obre'm. Després d'obrir la porta de baix, surto al replà i trec el cap des de la balconada. Ella entra al celobert i mira enlaire. Va vestida d'esport. La saludo des del tercer pis. És aquí, cap a la teva dreta, li dic assenyalant avall perquè no s'equivoqui d'escala. Que gran, que guapa aquesta entrada, crida. No responc i m'aparto una mica. Ella puja per les escales. Quan arriba a dalt, la veig suada, amb la cara vermella. Hauries pogut pujar per l'ascensor, li dic rient. No, que he sortit a córrer. Com saps que visc aquí? Li pregunto. M'ho vas dir fa temps. Però el pis també te'l vaig dir? Bé, no, li he demanat el teu germà. No sabia que tenia traïdors tan a la vora. Em deixes passar? M'aparta i entra. Vols una mica d'aigua? Sí, si us plau. Tanco la porta i entrem a la cuina. No te la miris massa, normalment la tinc ordenada. Si tu ho dius. És cert, només que aquesta setmana m'ha fet mandra. Que graciós aquest rentaplats, fa molt per tu així tan estret. Sí, en aquest bloc tots són de mida petita. De fet, un de gran no m'aniria bé, però no sé per què t'ho explico, vine al menjador, que està més net, i li dono un got amb aigua. Ella, però, mira per la finestra que dona al celobert. Que trist, amb aquest celobert tan lluminós que teniu i tothom té les persianes abaixades. Menys jo, són uns antisocials. Es posa a riure. Més que tu? Ho dubto. Suposo que si tothom les aixequés la baixaria. 

Uau! Quina bicicleta més ben parida! Darrere del sofà hi tinc penjada una bicicleta de carretera. La fas servir o és només decoració? Si t'hi fixes bé veuràs que no està gaire neta. És la que utilitzo més. El cap de setmana intento fer sortides llargues i, ara que els dies seran més llargs, faré voltes curtes a les tardes. He passat l'hivern al rodet i n'estic una mica cansat. Tens un balcó molt llarg. Ha obert la porta al balcó i surt cap a fora. I poc aprofitat. Per què no hi tens una taula i unes cadires? En volia comprar, però han passat els anys i ara que aviat deixaré el pis ja no val la pena. Deixes aquest pis tan gran? On vas? Aquí a la vora, al costat de la fàbrica. Ah, davant del pàrquing? Ja he vist les obres. És impressionant com està quedant. No sabia que tu també hi estaves. Sí, va ser fa cosa de dos anys que m'hi vaig sumar. Quan hi entrem a viure, si vols, pots venir a veure-ho, és un projecte molt bonic. Ella em mira una mica trista, però de seguida somriu. I tant! Puc veure la resta del pis? Ets molt xafardera, t'ho han dit mai? Sense respondre torna a entrar al pis. A fora fa sol, però encara refresca i tanco bé la porta corredissa del balcó. Un altre sofà! La sento des del despatx. Fes-te el llit! Vaig cap al passadís i la veig entrant a l'última habitació. Tens un problema amb les bicicletes. Ho saps, oi? Has vist el llum? L'encenc passant el braç per la seva cintura. Té la forma d'una bicicleta i a les rodes hi ha dues bombetes. Sí, tens un problema.

Tornem al menjador i seiem al sofà. Tens un sofà molt bonic, però no és gaire còmode. M'has vingut a jutjar el pis? Ella em mira amb els ulls brillants. Reconec que el vaig comprar per l'estètica, és elegant però una mica dur. Es pot estirar, mira. Oh, així és molt millor, per què no ho deies abans? És que mai l'estiro. Com és que has vingut? Em feia il·lusió veure't, sempre que passo per davant penso, que deu estar fent? O dalt de la bici o llegint. Ara volia llegir una estona. Vols que marxi? No, si us plau, queda't. I explica'm, què estàs fent ara? No, et pregunto jo primer. D'acord. Que sec que ets de vegades. Oh, sí, entesos, pregunta'm tu primer i jo després. Ets una mica burro, no has canviat gens. Això és bo o dolent? Suposo que és bo. S'acaba el got d'aigua i el deixa sobre la tauleta. Quan es torna a estirar al sofà, aprofita per apropar-se una mica. Ja no té la cara vermella ni suada. Alguns cabells li cauen cap a les galtes i se'ls col·loca darrere les orelles. Així doncs, què fas? Poca cosa, si et soc sincer: durant la setmana treballo, per sort és aquí mateix i hi vaig amb bici. Amb aquesta? No, una de l'habitació, aquesta se'm faria malbé. I els caps de setmana vaig amb bicicleta, amb aquesta. Ah, i després hi ha les obres. Sí, això vull saber.

Li explico les obres i com viurem. No deixa de fer-me preguntes, que si el soterrani, que si els patis. I no et farà vergonya que et vegi tothom amb aquests grans finestrals?, em pregunta quan li ensenyo les imatges que tinc al mòbil de com quedarà quan estigui acabat. S'ha apropat molt per veure-les. Si em volen mirar, que em mirin. Tant de bo pogués viure en un lloc com el vostre. Té el cap recolzat sobre l'espatlla. Durant uns segons quedem en silenci. Al meu pis et faria lloc, penso, però ella ja té una vida, ni tan sols ho vam intentar fa anys. Saps, em diu de sobte, si pogués, viuria amb tu. Com dius?

Ella aixeca el cap. Té els ulls plens de llàgrimes. Tinc por, em diu. Què tens? Què ha passat? M'abraces, si us plau? I ens abracem. Tenia moltes ganes de veure't. Estàs bé? M'alegra molt que tinguis la vida que tens i aquest futur tan bonic que t'espera. 

Avui he sortit a córrer i quan he passat per davant de casa teva t'he vist que arribaves i entraves de pressa amb la bicicleta. T'he saludat, però no m'has vist. He trucat al teu germà i li he demanat que em digués el pis on vius. Fa molt de temps que t'ho volia explicar. No ho vaig fer per no molestar-te i perquè un dia vas deixar de parlar-me i em va fer molta ràbia que ja no em digués res més. Ostres, jo no. Calla. Ja sé que no ho vas fer expressament, et conec massa bé, però em va molestar igualment, burro. Aquesta vegada m'ho diu amb un sanglot. És culpa meva també, hauria pogut insistir, si hagués volgut. Un dia portant els nens a l'escola vaig tenir un dolor molt fort a la panxa. Va ser una punxada i prou, però em va arrencar un crit que va espantar tant els meus fills que no van voler sortir del cotxe i aquell dia vam estar tots tres a casa fins al vespre que va venir el meu marit. Al cap d'uns dies la vaig tornar a tenir, aquesta vegada més fluixa, però va durar tanta estona que em vaig preocupar.

Aleshores, a l'hospital, em van trobar un bony estrany. Aquí, sota l'estómac. I la biòpsia no va ser bona. I quan van arribar els resultats de les analítiques em van dir que estava tot escampat. És que no vull! És que sembla que per fora estigui bé, però per dins; per dins la cosa està fotuda i el que és pitjor: deixaré sols els meus fills i el meu marit i tu, tu. Jo hauria volgut que fossis el pare.