Aquest matí quan he sortit de casa, més o menys a dos quarts de dotze, he pensat, quin bon dia que fa, i m'he preguntat, descansa el sol de tant en tant?, potser sí, i si ningú el mira, s'apaga, però sempre hi ha algú curiós, per això cada matí ens espera i ens escalfa.
Jo no acostumo a entendre cap mirada, però avui n'he descobert una clavada en mi, d'una noia alta, amb cabells foscos i ondulats, i m'he posat nerviós: no veus que soc un bitxo raro?, i l'he ignorada.
Ara estic amoïnat, i si ella és l'última persona que m'ha mirat?, hauria de desaparèixer ara?, seré el no-res, com el sol quan ningú el mira. Però no vull. Desitjaria tornar-la a veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada