La carretera serpenteja silenciosa i s'enfila cap a una petita vall. El vent és fresc i agradable i el sol brilla omplint de color els camps de cereals que tot just comencen a créixer. Quan arribo a l'entrada de la vall, un gran núvol passa de pressa. La temperatura baixa i una esgarrifança em recorre el cos. No tinc temps de refer-me. Un espetec ressona entre les muntanyes. Al meu davant, una guineu travessa la carretera. S'allunya dels caçadors sense córrer, sense aturar-se. Uns metres més endavant, una detonació aguda i aïllada espanta un estol d'ocells que descansava a les branques d'una alzina. Un caçador apunta a uns matolls amb l'escopeta. Un senglar els salta i l'home torna a disparar. El senglar canvia la direcció. Ve directe cap a mi. És una bèstia majestuosa, de pelatge fosc, gairebé negre. El tinc a poques passes. Un nou tret. L'animal obre la boca ensangonada. No puc fer res més que un crit. No el faig al senglar. Tinc por que el caçador torni a disparar. La bèstia es deixa caure. Em sembla un gegant. Rodola i topa contra unes roques en un marge. El senglar no es mou i el silenci torna a la carretera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada