Sento la inquietud com m'estreny i m'atrapa. El brogit cada vegada és més intens i la sang colpeja amb fúria tots els racons d'un cos que trontolla i podria cedir d'un moment a l'altre. I cedeix, i tant que cedeix. Esclata de sobte i de l'alè en surt el buit que s'estén de cop i ho absorbeix tot.
Silenci.
Culpa.
La vida reprèn, a poc a poc.
Una nova marca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada