Sento la inquietud com m'estreny i m'atrapa. El brogit cada vegada és més intens i la sang colpeja amb fúria tots els racons d'un cos que trontolla i podria cedir d'un moment a l'altre. I cedeix, i tant que cedeix. Esclata de sobte i de l'alè en surt el buit que s'estén de cop i ho absorbeix tot.
Silenci.
Culpa.
La vida reprèn, a poc a poc.
Una nova marca.
6 comentaris:
Tinc l'esperança que algun dia faré servir "brogit" amb causa en el meu dia a dia.
Un bon text ! (encara que angoixant!)
Salut ; )
Entenc que parles d'un peix tret de la peixera per fer-lo a la planxa, per culpa de les pressions del mercat és clar
Espero que la gent t'entengui aleshores. Ànims!.
Moltes gràcies, Artur!
Entens bé. Fer un peix a la planxa, tot sec, és una falta de respecte al seu medi. Si no hi ha més remei, el millor és fer-lo amb suc. O bullit. En aquest cas seria per avorrir-lo i acabar amb aquesta ictio-barbàrie.
Publica un comentari a l'entrada