La confiança dels nens

Recordo un dia una classe a l'escola on es va parlar de la contaminació dels rius. L'assignatura aleshores es deia ciències socials, suposo que després de canviar-li el nom mig centenar de vegades i que a hores d'ara ja li hauran canviat el nom un centenar de cops més. Ens van explicar que la contaminació dels rius era cosa del passat, que les depuradores s'estaven instal·lant per tot arreu i s'estava recuperant la fauna i la flora dels seus voltants. Jo devia tenir deu o onze anys. I m'ho vaig creure. Maleïts. M'ho vaig creure, confiant en la paraula d'uns adults. Ells s'ho creien? Si és així, no tenien la capacitat d'ensenyar, per imbècils. Si no és així, tampoc tenien la capacitat d'ensenyar, per mentiders. 

Ahir vaig llegir que les bones notícies que fins ara ens arribaven sobre la baixada de la contaminació lumínica no eren certes. Aquelles notícies, com quan érem nens, ens les vam voler creure. Tot es devia al canvi del tipus d'il·luminació. Del groc ataronjat de sodi cap al blanc blavós del led. Una transició tecnològica i barata, vestida de progrés, que ha provocat una proliferació de llums del tot innecessària. Els satèl·lits que analitzaven aquest tipus de contaminació eren cecs als tons blaus. Maleïts. Mentiders.

El riu fa pudor de clavegueres uns metres més avall de la depuradora, on un doll d'aigua grisa i opaca omple una llera gairebé seca. I després et ve un dels enginyers de la depuradora i es vanta que és de les millors del país. És fastigós. L'enginyer també. Tant de bo un dia s'ofegui en alguna de les piscines de merda que omplen de pudor mitja ciutat. I aquí no passa res, perquè en aquesta zona de la ciutat hi viu la classe més baixa, la púrria, formada per immigrants, drogoaddictes i vells. La línia d'edificis rònecs fa de mur de contenció de les males olors. Més amunt, entre carrers segurs i ben il·luminats, l'altra meitat de la ciutat s'alegra de viure en una zona tan neta, plena de parcs i jardins, on juguen i passegen recordant quan eren nens. Són parcs pensats per evitar qualsevol idea equivocada d'acostar-se al riu. Una ment desalineada podria veure brutícia on no s'ha de veure.