Somni

Anit vaig tenir el millor somni que pugui recordar. Era tan perfecte que ha fet que avui hagi estat un dia ple de felicitat. Era un somni tan viu i tan bonic que, per moments, em feia fins i tot por d'espatllar-lo amb la meva presència. Però ell m’acceptava i em portava per un món d’una bellesa absoluta.

Potser no tornaré mai més a tenir aquest somni, ni tampoc es farà realitat. Però jo l’he viscut i l’he sentit tan real que la meva vida, des del son més profund, s’ha fet més gran, recuperant així un camí que s’estava esvaint.

 

I per acabar, el gran poeta, Poeta del Mató, m'ha demanat entre plors i súpliques poder tornar a fer acte de presència en aquest bloc de notes. Abans de tornar-lo al soterrani, deixo que la seva mediocritat acabi d'omplir l'entrada:


Somni

Si pogués abraçar-te, somni,
em cenyiries la cintura
i t’envoltaria l’espatlla.

Seríem una sola brasa,
que el vent
ens encendria.

Erraríem pels racons,
flama dins flama,
llegint-nos en guspires. 

Poeta del Mató