Avui m'han regalat un diari. M'ha fet il·lusió veure'n; tenia el ferm convenciment que ja no se'n feien. Durant una època, fa molts anys, en vaig estar acumulant. El seu paper, prim i aspre, és tan absorbent que em serveix per eixugar les botes quan en alguna excursió es mullen. La pila, però, havia baixat fins a nivells crítics. Estava a punt de quedar-me sense reserves i amb això no s'hi juga: la història de la humanitat està plena de civilitzacions que s'han ensorrat per falta de recursos. He estat temptat d'agafar-ne tres o quatre, però he volgut conservar la dignitat i me n'he endut només un. En arribar a casa, l'he posat sobre la pila. Ara, amb autonomia per uns mesos, puc viure tranquil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada