Quan vaig desembolicar el regal, va aparèixer una marioneta. Era un senyor mig calb, envoltat per una gran cabellera blanca. Vestia un frac i sabates negres. El seu cos era fet de peces de fusta unides per ganxos metàl·lics que marcaven les articulacions. La seva cara de vell, angulosa i aspre, d'una pal·lidesa extrema sense arribar a ser blanca, era alhora amable i acollidora. Les mans, tallades amb una perfecció sorprenent, eren delicades i allargades. Potser era un director d'òpera o un gran diplomàtic. Hi vaig jugar hores i hores tot intentant domar els seus moviments nerviosos, desentortolligant els seus fils i arreglant-li el vestit que es rebregava per culpa de la meva poca traça.
Un silenci feixuc cobria els carrers. Ni un sol vianant, ni cap vehicle. Els edificis, tenyits de tons rogencs, tenien les persianes abaixades. Vaig passejar sense rumb per una ciutat deserta mentre, de mica en mica, s'anava fent fosc. L'aire era fresc i net, com si hagués baixat de les muntanyes. Hi havia alguna cosa inusual en aquella quietud, una sensació estranya que gairebé oprimia, però durant una estona vaig sentir que la ciutat era només per a mi.
Quan tornava cap a casa, em va semblar veure una ombra movent-se en un carreró. Potser era un gat que fugia de la meva presència, o potser només eren imaginacions meves. Tot i això, em vaig emocionar en pensar que potser no estava sol. Vaig córrer carreró avall i, en tombar cap a la plaça, vaig veure un home molt vell vestit amb un frac i sabates negres. El vaig veure d'esquena. Tenia la pell molt pàl·lida i el cap mig calb era envoltat per una gran cabellera blanca que li arribava a les espatlles. Caminava amb uns moviments erràtics i nerviosos, però movia les mans amb una gràcia inesperada, com si ballessin. No vaig gosar cridar-lo, ni molt menys atrapar-lo. El vaig observar mentre s'allunyava, fins que el vaig perdre de vista. No se sentia cap soroll, només els clecs de les seves sabates enllustrades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada