Cada dia, quan surto de casa, recordo una feina importantíssima que he de fer. Em dic, al vespre l'he de fer sense falta. Però quan arribo al carrer, l'oblido. Quan torno a casa, potser llegeixo, o potser miro un capítol d'alguna sèrie. No penso en la feina i si hi penso, no sé quina és. Avui m'he promès que la faria, que ja no hi havia excuses. He arribat a casa i he fet una marca a la paret de l'entrada amb la roda de la bicicleta. Suposo que és culpa de la qualitat de la pintura, que queda tacada només en mirar-la. He guardat la bicicleta, he anat a la cuina i de sota l'armari de l'aigüera he agafat una esponja que neteja parets. L'he mullat i he netejat la paret. I m'he sentit realitzat per la resta del dia.
Després de sopar, sense res en què pensar, el meu cap m'ha dit: —Tens una feina a fer—, però no m'ha dit quina. He sortit al replà per si en traspassar la porta de casa algun mecanisme desencallés el buit. M'he trobat el veí que tornava de passejar la gossa. La seva gossa, amb pèl blanc que s'escola per sota la porta i que m'obliga a escombrar l'entrada força sovint, m'ha saludat amb gran alegria. Li he fet una moixaina. El veí també m'ha saludat i ha demanat a la Nela que no em molestés. —No passa res—, he contestat. I cadascú ha entrat a casa seva després d'un —Bona nit—.
Un altre cop dins de casa, havia oblidat la feina, i m'he posat a escriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada