Avui tenia la intenció de llegir tota la tarda fins ben entrada la nit, però quan m'he despertat aquest matí d'un sobresalt a causa d'un malson, he hagut d'abandonar el meu propòsit. Se m'ha escapat un crit de sorpresa en adonar-me que m'havia desvetllat de cop. Ni tan sols recordo quan vaig posar-me a dormir. M'he llevat descansat, amb una energia inesperada. Reconec que la meva alegria no era completa; durant un instant, amb els peus alçats, he dubtat. El terra era ferm i immòbil. La primera passa l’he fet amb inseguretat. La segona, amb incredulitat. La tercera, amb esperança. I a la quarta, la meva alegria era plena. El món havia tornat.
En lloc de llegir, després de la feina, he aprofitat per estirar-me al sofà. He estat amb el mòbil mirant fotos, vídeos i notícies. En un moment m'he aixecat per anar a l'habitació a fer alguna cosa i he tornat sense saber el què. No he arribat al sofà, m'he quedat aturat al passadís mirant un parell o tres de vídeos que ja no recordo i de cop i volta ja s'estava fent fosc.
Amb el món restablert, la normalitat s'ha fet càrrec, altra vegada, de la meva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada