Quan obro la primera pàgina de la gran novel·la que ocuparà bona part d'aquest estiu, topo amb tres adverbis acabats amb ment. Fastiguejat, em plantejo abandonar-la, però passo a la segona pàgina on surt l'últim adverbi que soc capaç de recordar. Sense adonar-me'n m'endinso en la història, les paraules deixen de ser paraules i les frases es difuminen mentre un vaixell atraca al port d'una antiga ciutat. I llegeixo i no llegeixo, i em trobo entre mariners i un armador que no fan cas de la meva presència.
En un canvi de capítol, la meva atenció s'ha distret. He deixat el llibre sobre la taula i agafat l'ordinador per escriure aquest text. No espereu que sigui més llarg.
Nota: En algun moment he escrit: Em passa pel cap abandonar-la, però passo cap a la segona pàgina. M'ha fet una mica de llàstima. He demanat perdó i he desfet els canvis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada